Jornades sobre Mobilitat Sostenible 2019: el resum

Per segon any, s’han celebrat les Jornades de Formació i Debat sobre Mobilitat Sostenible organitzades per la cooperativa Ecotxe i el LINCC-UIB. Més de 60 persones hi han assistit per escoltar, opinar i debatre sobre el model de mobilitat de Mallorca que necessitam per afrontar la crisi climàtica.

Divendres vespre es varen inaugurar les Jornades amb la projecció del documental “Mobilitat Sostenible” que va aixecar un interessant debat amb moltes vessants i amb moltes propostes diverses: la baixa prioritat política del transport públic, els vianants i l’ús de l’espai públic per poder caminar, peatges urbans, impostos per emissions i no per potència del vehicle, gratuïtat d’aparcaments o no, tenir una vida més lenta, teletreball, mesures urbanístiques en la dicotomia residència-treball i moltes altres propostes per millorar la mobilitat dins els centres urbans.

Adrián Fernández: “No es pot viure sense cotxes, però sí amb menys cotxes”

Dissabte de matí vàrem començar la segona Jornada amb la ponència d’Adrián Fernández, responsable de mobilitat de Greenpeace Espanya. Segons ell, és necessari un canvi de paradigma en la mobilitat a tots els àmbits perquè és responsable d’un 20% de les emissions totals de CO2 i de 40.000 morts prematures a Europa. Des de fa moltes dècades, el model de família convencional del paradigma actual implica la possessió d’un o més cotxes quan ja existeixen moltes alternatives que cal promoure.

Afirma que existeixen quatre factors que contribueixen a tenir vehicle: l’habitatge, el lloc de treball, els hàbits de consum i les alternatives al cotxe disponibles. En aquest darrer factor hi ha el carsharing que és el “cotxe per si de cas”. Amb el carsharing no es perd la disponibilitat de cotxe però sí la titularitat.

Aquí es poden consultar les diapositives de la seva presentació a més del vídeo de la seva ponència.

Pilar Vega: “Molt de paper però poques accions executades”

Consultora i professora de la Universitat Complutense de Madrid, Pilar Vega també va aprofundir en la necessitat del canvi de paradigma. No obstant, es mostra escèptica perquè totes les institucions, fins i tot les religioses, han fet explícita la necessitat de reduir emissions de CO2, també en mobilitat, però no han pres accions decidides i efectives. La tendència segueix essent cap al col·lapse.

Afirma que el problema de les polítiques de mobilitat és que perseveren en la monetització dels efectes externs. Però, quin preu té la mala qualitat de l’aire? O les morts prematures? En matèria de mobilitat s’ha d’aplicar la política del pal i la pastanaga: posar dificultats a l’ús i estacionament de cotxes particulars i alhora oferir alternatives vàlides. A nivell de societat, per fer front als efectes que la mobilitat té sobre la crisi climàtica la pregunta que ella llança és “a què estam disposats a renunciar en la nostra vida”?

Superilla del Poble Nou (Barcelona): primer, forta oposició a la peatonalització; després, satisfacció general

Ángel Cojo y Norna Nebot del Col·lectiu Superilla del Poblenou varen explicar com a veïns del barri l’experiència de la primera superilla de Barcelona: la peatonalització de diversos carrers que conformen vàries illes de cases. Inicialment el procés va tenir una molt forta oposició de comerços, alguns veïns, partits polítics i premsa. No obstant, quatre anys després la satisfacció va ser general, aconseguint que el 94% de l’espai públic fos per als vianants, reduint els accidents, millorant la qualitat de l’aire, fent vincles socials de barri i augmentant les vendes del comerç local.

Actualment, hi ha altres superilles en perspectiva a Barcelona. Altres ciutats -Palma entre elles- estan planificant la creació de superilles. Pots consultar la presentació completa aquí.

Moviments socials pel clima: les institucions públiques van massa poc a poc

La primera taula rodona va comptar amb representants dels moviments socials pel clima. Miquel Àngel Llauger de Docents pel Futur va insistir en la necessitat d’augmentar l’educació ambiental i que els centres educatius siguin coherents, també en matèria de mobilitat reduint els privilegis que atorguen als cotxes com la disponibilitat d’aparcaments dins els seus recintes.

Marina Pascual de Fridays for Future Mallorca va exigir que s’escolti a la comunitat científica per prendre mesures contra la crisi climàtica alhora que s’ha de garantir la justícia social afavorint l’accés universal al transport públic. Per això, va reclamar una mobilitat menys “cotxecentrista” i un canvi radical de mentalitat.

Extinction Rebellion Mallorca, per veu d’Esteban Goode, va demanar que els governs diguin la veritat, que apliquin un pragmatisme radical i directe per tenir emissions zero en 2025 i la creació d’assemblees ciutadanes per legitimar les importants decisions a prendre pels representants democràtics sobre com assolir l’objectiu.

Les administracions locals volen, però no saben com fer front a la crisi climàtica i a aparells burocràtics lents

Per acabar les Jornades, la taula rodona amb representants d’administracions públiques va tractar com afrontar l’emergència climàtica des de la mobilitat a l’àrea metropolitana de Palma.

Eloy Crusat de l’Ajuntament de Llucmajor es queixava que “al meu municipi fins ara no s’ha dedicat ni un euro a mobilitat i no se n’ha realitzat mai cap estudi”. Per això, va proposar elaborar un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), peatonalitzar el centre del poble i reformular l’EMT de Palma com un consorci metropolità, a més de reclamar desincentius per al cotxe dins Palma.

Per part de l’Ajuntament de Palma, Irene Nombela va recordar que s’estan creant nous carrils bici connectats als municipis contigus, es posa el vianant com a protagonista amb els nous eixos cívics, es projecten nous pàrquings dissuasoris i es preveu la introducció de tramvies i trens.

A Calvià, el Regidor de Medi Ambient i Transició Ecològica Rafel Sedano va exposar els problemes històrics que arrossega el seu municipi per millorar la connectivitat entre els nuclis urbans entre els quals es produeix la majoria de desplaçaments: “no existeixen carrils bici i no hi ha línies de bus que connectin els nuclis urbans entre ells”. Va reclamar, a més, introduir els carrils per a vehicles amb alta ocupació (VAO).

El Director Insular de Mobilitat, Gonzalo Llamas, va aportat dades sobre la tendència cap al col·lapse circulatori que pateix l’àrea metropolitana de Palma: “Entre 2005 i 2015 la població ha augmentat un 10% però el trànsit un 40%”. Entre les seves prioritats, va destacar que “s’ha de treballar per l’electrificació, la intermodalitat i la reducció dels temps de desplaçament del transport públic”.

“És com si davant una emergència sanitària, la resposta fos amb mocadors”

Acabades les intervencions dels ponents, es va generar un debat viu i intens amb el públic que va reclamar decisions més fermes i valentes que les exposades fins aquell moment. Un gran nombre d’intervencions varen exigir que no passi una nova legislatura sense haver realitzat accions importants en matèria de mobilitat sostenible ni haver reduït efectivament el pes del vehicle particular.

Els representants polítics varen deixar palès que l’aparell administratiu redueix enormement la velocitat de la resposta política, a més del poc pressupost que els governs dediquen a canviar el model de mobilitat.

Sobre les Jornades de Mobilitat Sostenible

Les Jornades han estat coorganitzades per la cooperativa Ecotxe i el Laboratori Interdisciplinar sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB).

El programa de les Jornades està disponible aquí.

Han comptat amb el suport econòmic de l’Estalvi Ètic de Colonya i el Consell Social de la UIB i el suport logístic del Consell de Mallorca i la SMAP.